VIH - SIDA

VIH-SIDA

VIH: Virus de la immunodeficiencia humana

SIDA: Síndrome d'immunodeficiencia adquirida

¿Com es detecta el virus del Sida?

Pot detectar-se per l'anàlisis d'una mostra de sanc. La prova de detector es realis per el test I.L.I.S. a., mètodo que detecta els anticossos produïts per l'organisme com reacció a la presència del virus. Un resultat negatiu mos indica que la persona és seronegativa, i per tant no és portadora dels anticossos anti-VIH. Un resultat positiu no és suficient per a definir a la persona com seropositiva, cal fer atres verificacions per a eliminar qualsevol possibilitat d'error. Esta prova més específica es diu Western Blot i un resultat positiu després d'esta prova (que es realisa damunt la mateixa mostra de sanc) mos indica que la persona és seropositiva. Un resultat negatiu mos indica que la persona és seronegativa. En qualsevol cas, el mege es el qual haurà d'interpretar els resultats de les proves, indicar la seua repetició o solicitar proves més específiques i/o sensibles per a arribar a un diagnòstic correcte.

És important saber que, per a realisar la prova de detector d'anticossos, han de passar almenys, tres mesos des de l'última pràctica de risc que s'haja tingut. És el que es coneix com el Periodo Finestra.

¿Com es transmet el VIH?

Transmissio sexual. Pots adquirir el VIH tenint sexe oral, anal o vaginal sense protecció en una persona infectada. El virus del VIH pot estar present en la sanc, semen o secrecions vaginals d'una persona infectada. Pot ingressar al cos a través de corts o ferides en la pell. També pot fer-lo a través de la boca, pene i recte, en este cas la presència de corts, ferides o menudes fissures en eixes zones pot incrementar molt el risc d'infecció. Alguns d'eixos corts o fissures són tan menuts que pots no notar-los. Si tens alguna atra ETS aumenta el risc que adquirixques VIH.

Les relacions sexuals anals o vaginals en una persona infectada constituïxen una de les maneres més freqüents de transmissió del VIH, incloent el sexe oral que també pot transmetre'l. Durant el sexe oral, una persona la boca de la qual entra en contacte en semen, sanc o secrecions vaginals esta en risc d'infectar-se. La saliva, suor, llagrimes o liquide preseminal d'una persona infectada tenen concentracions molt baixes de VIH, pel que el contacte en estos fluits es de molt baix risc.

La manera de previndre infeccions de VIH és mantindre relacions sexuals en una unica persona, qui al seu torn mos siga absolutament fidel. En cas contrari hauràs d'usar un condó sempre que practiques sexe oral, anal o vaginal.

Transmissió no sexual. Compartint agulles o cheringues en persones infectades. Sometent-te a tatuages o perforacions en orelles o atres parts del cos (piercing) en material no estèril. Mijançant transfusió de sanc. Hui dia, els test que es realisen en els bancs de sanc disminuïxen molt este risc.

Transmissió vertical. Les dones embarassades VIH positives poden transmetre el virus als seus fills durant l'embaràs, part o lactància. Este risc disminuïx enormement si l'embarassada rep medicació a partir del segon trimestre de l'embaràs i durant el part.

¿Que significa ser seropositiv@?

Un resultat positiu no significa que la persona tinga la Sida, si no que la persona és portadora del virus i ho pot transmetre per mija de la sanc, semen o les secrecions vaginals. Esta persona ha de prendre les precaucions necessaries per a disminuir el risc d'evolucio cap a Sida i per a evitar expondre a atres persones al virus.

¿Que passa quan una persona és seropositiva?

Podem separar tres fases que poden presentar-se despres de la infeccio per VIH:

-Primoinfeccio: les persones infectades comencen a fabricar anticossos anti-VIH que podran detectar-se en la prova serológica. Les persones són, llavors, seropositives.

- Evolució: en una segona fase de la infeccio, de 6 mesos a 10 anys o mes, poden apareixer certes manifestacions clíniques en algunes persones i atres evolucionar cap a Sida (forma greu de la infecció per VIH), mentres unes atres poden mantindre-se sense síntomes.

-Els sintomes menors de l'infecció per VIH: poden trobar-se manifestacions clíniques persistents com aument persistent del volum dels ganglis en molts llocs del cos, pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal, febra i suors nocturnes, forma greu de herpes, diarrea persistent i abundant. Ests síntomes no són específics de la Sida, moltes malalties, generalment benignes, poden ocasionar estes mateixes manifestacions. Les persones que tenen un baix percentage de limfòcits T4 corren un risc elevat d'evolucionar cap a Sida.

SIDA:

Les persones que desenrollaran Sida, degut al fet que el sistema immunitari està fortament deteriorat, poden presentar les següents manifestacions:

· Infeccions oportunistes (neumonias....)

· Alguns càncers (linfomas, sarcoma de kaposi....)

· Atres: afeccions neurológicas, síndrome de adelgazamiento, etc.

. Atres persones poden mantindre-se sense síntomes: és evident que un cert nom de seropositiv@s poden mantindre un estat d'incubació més de 10 anys, pero podrien desenrollar la malaltia més tart ya que el temps màxim d'incubació és encara desconegut.

Tractament de la infecció per VIH i la Sida

Els tractaments específics contra el virus de la Sida es denominen Tractaments Antirretrovirales. Estes tracten d'evitar la reproducció del virus dins de les celules infectades. En el procés de reproducció del virus en l'interior de la celula intervenen 3 enzims:

· la Transcriptasa Inversa, que al seu torn es dividix en anàloga i no anàloga

· la Integrasa

· la Proteasa

L'acció de les substàncies antirretrovirales consistix a dificultar o impedir l'acció d'estos uienzims. Hui dia, la combinació de dos o tres tipos de substàncies que bloquegen dos o tres enzims o be un mateix enzim de dos formes diferents, pot permetre parar la reproducció del virus en la celula infectada. És el que es diu la Teràpia Combinada: en l'actualitat, les combinacions de medicaments causen un impacte que fa baixar el valor de la càrrega viral fins a un 99% (mil vegades menys de virus en la sanc dels quals es tenien al començar el tractament). Açò permet a moltes persones recomençar una recuperació immunològica lenta pero constant i lliurar-se dels efectes o riscs de patir infeccions oportunistes, encara que de moment no conseguixen radicar el virus per complet.